1921 : una festa major de dol, ara fa 100 anys / Eloi Miralles Figueres
Miralles i Figueres, Eloi


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 37 (2021) , p. 54-59 (Col·laboracions) 
Versió completa del treball publicat a "El 3 de Vuit" del 27 d'agost del 2021.

La Festa Major de Vilafranca del 1921 i la polèmica que es va generar al seu entorn resseguida des de les cròniques i opinions a la premsa local en aquell any marcat per la guerra del Rif i l'anomenat desastre d'Annual. Uns improvisats castellers vilafranquins van suplir l'absència dels Xiquets de Valls.

Serrat y Bonastre, una lectura de sus memorias tangerinas / Rocío Rojas-Marcos Albert
Rojas-Marcos Albert, Rocío


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 766-783 (Dosier. España y Marruecos: del Desastre de Annual a la Dictadura de Primo de Rivera (1921-1930)) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Memòries d'un migrant a Sant Cugat : Antonio Cervantes Candalija / José María Perceval. Estudi introductori, Antonio Aguilar Pérez. Epíleg ; Arés Perceval Camps i Àngels Camps Cervantes. Transcripció i notes



En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 54 (2021) , p. 85-108 : il. (Estudis) 

Enguany, exactament el dia 22 de juliol, ha fet cent anys de la derrota de l'exèrcit espanyol a Annual (Marroc), causada per les tribus rifenyes del cabdill Abd el-Krim, les quals provocaren la mort d'entre 10.000 i 12.000 soldats entre el juny i l'agost d'aquell any. No era la primera ni en seria la darrera derrota. El 27 de juliol de 1909, al Barranc del Llop ja van morir 17 comandaments i 136 soldats. No va ser aliena a aquesta derrota la Setmana Tràgica barcelonina, una protesta contra l'embarcament de soldats cap al Marroc. Com no van ser aliens a la derrota d'Annual la dictadura de Primo de Rivera, l'exili d'Alfons XIII i la Guerra Civil; els militars africanistes no oblidaren la seva humiliació, encara que qui els van patir a partir de juliol del 1936 no en tenien la culpa. És, doncs, un bon moment per publicar les memòries d'Antonio Cervantes Candalija (1890-1973), un text fins ara inèdit. Antonio va ser al Marroc uns anys abans d'Annual, exactament entre juliol de 1913 i abril de 1916. Després va passar fugaçment per la Guàrdia Civil i va acabar fent de carter a Sabadell fins que es jubilà. Va viure els darrers anys a Sant Cugat, a casa de la seva filla. Així doncs, us presentem les memòries d'una persona que va lluitar al Marroc i va acabar els seus dies sent santcugatenc.

Retrospectiva del Canet de 1921 : lluita obrera, catalanisme i guerra del Rif / Francesc Rodríguez Santos
Rodríguez Santos, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 78 (2021) , p. 25-29 : il.
Notes.

Aquest article té l'objectiu d'analitzar i comentar els fets més rellevants que ocorregueren a Canet de Mar tot just fa un segle, l'any 1921, relacionant-los amb un context històric més ampli a nivell nacional i, fins i tot, internacional. Un viatge constant entre la microhistòria i la macrohistòria. Un moment de conflictivitat obrera, d'inestabilitat política i de crisi econòmica afavorides per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la ineficàcia i decadència del sistema polític de la Restauració borbònica.

De l'Urgell al Rif / Joan Monyarch Callizo ; dibuixos de: Pep Monyarch Callizo
Monyarch Callizo, Joan


Lleida : Pagès, 2022
80 p. ; 29 cm (Monografies, 129) 

El juliol del 2021 es van complir cent anys del Desastre d'Annual, l'episodi més dramàtic de la Guerra del Rif. El padrí dels germans Monyarch, l'avi Josep, va poder tornar a casa després de no poques peripècies. Ara les podem reviure gràcies a la feina que Joan Monyarch, amb els textos, i Josep Maria Monyarch, amb els dibuixos, ens presenten en aquest llibre, De l'Urgell al Rif, que és una estimable aportació a la memòria històrica. Una memòria que, en el cas de la Guerra del Rif, ha quedat somorta pel pas del temps, però també perquè no ha interessat reviure un dels episodis més oprobiós de la Història d'Espanya. (Editorial).

Catalans al Rif, rifenys a Catalunya / per Josep Torroella Prats
Torroella Prats, Josep


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 741 (setembre 2021), p. 16-19 : il.

Jaume Miró Aragonès, un fotògraf sabadellenc a la guerra del Marroc (1921-1922) / David González Ruiz, Andrea Sánchez Seguí
González Ruiz, David


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 38 (2019-2020) , p. 170-177 : il. (Des de l'Arxiu) 

En Jaume Tusal i Solé: un igualadí a la Guerra del Marroc / Esteve Valls i Alecha
Valls i Alecha, Esteve


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 20 (setembre 2005), p. 20-27 : il. (El fil del temps) 
Notes.

La guerra del Marroc, al primer quart del segle XX, va ser un conflicte que, no sols va minar la confiança del poble en els seus representants, sinó que va esdevenir una autèntica sagnia per a les arques de l'Estat. Aquest article en parla fixant la seva atenció en un jove igualadí, Jaume Tusal, que va ser mobilitzat en nom del colonialisme i que va escriure un dietari de guerra que avui constitueix un modest i alhora interessant testimoniatge del conflicte.

Lluís Companys: contra la guerra : escrits i intervencions contra el conflicte del Marroc (1921-1923) / edició de Josep M. Figueres ; pròleg d'Antoni Segura



Barcelona : Angle : Institut Català Internacional per la Pau, 2014
236 p. ; 23 cm (Clàssics de la pau i de la noviolència, 7) 
ISBN 9788415695578

Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes. Companys identifica el general Berenguer i el rei Alfons XIII com a principals responsables i reclama que s'abandoni immediatament el Marroc. L'activisme antimilitarista de Companys formava part de l'ideari del republicanisme i del catalanisme d'esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars.

Uns Poblencs a la guerra de l'Africa / Pau Rovira i Parera
Rovira i Parera, Pau


En: 006417 Temes Poblencs-I. La Pobla de Montornés : Centre d'Estudis Galcerà de Sobrevila, 1985. p. 7-16 : il